Fi del Rodatge d’INCERTA GLÒRIA 

 

Quan s’acaba el rodatge duríssim després de vuit setmanes i amb horaris girats per les escenes nocturnes, la fatiga de l’equip és molt gran, però només de sentir el darrer cop de claqueta comença l’enyorament de tanta intensitat compartida, de tant esforç abocat: les abraçades i els plors dels actors, dels tècnics, de tots aquells que han fet possible que del no-res en surti una pel·lícula que si és bona, quedarà per la història. I si això passés amb aquesta INCERTA GLÒRIA tothom sap que es deurà al seu talent i a la seva aportació sota la batuta ferma i alhora sensible d’aquest magistral arquitecte de les emocions que és l’Agustí Villaronga.

 

Si el rodatge de PA NEGRE, el vam acabar estimbant el cavall pels cingles de Tavertet, commocionats pel que acabàvem de fer, INCERTA GLÒRIA l’hem acabada amb l’escena més divertida del guió: els soldats al riu en plena canícula reben les ordres del seu superior, el tinent Picó -David Bagés– que els hi clava un discurs sobre els grans enemics de l’exèrcit, els polls i la pornografia davant la perplexitat d’un Lluís -Marcel Borràs- que s’acaba d’incorporar a la companyia. En nom de la higiene reparteix sabons a tort i a dret i els ordena que no tinguin vergonya d’ensenyar les vergonyes i amb el crit de -rompin files!- una cinquantena d’homes, desempallegant-se dels uniformes, salten a l’aigua nus i eufòrics, cridant -Visca la república!- La disciplina del rodatge no impedeix una gresca considerable i una enveja dels que no som actors perquè la calor del 22 de juny és considerable.

Després una corrua de carros tirats per ases i cavalls carregats de maletes, flassades i objectes personals s’endurà en Lluís, la Trini -Bruna Cusí– el seu fill Ramonet i un grapat d’homes i dones que han perdut la guerra, els nostres refugiats, cap a l’exili.

Amb aquesta alegria i aquesta tristesa que sintetitzen bé l’estat d’ànim de tothom i que no s’ha volgut perdre l’Oriol Pla, malgrat que no li toca la seqüència, amb aquesta felicitat per la bona feina ben feta, vull donar gràcies a un equip tècnic i artístic que ha estat a l’altura d’un projecte tan ambiciós.

Us agraeixo la il·lusió, l’esforç i l’ofici que heu bolcat en el rodatge d’aquesta INCERTA GLÒRIA que amb el vostre talent i la vostra generositat d’incerta, podeu estar-ne ben segurs, no en tindrà res. Una abraçada ben estreta d’agraïment i d’amistat que us abraci d’un a un, d’una a una i a tots alhora!

 

 

Isona Passola