Visita al rodatge.

 

La setmana passada vaig assistir al rodatge d’Incerta Glòria. Vam arribar al vespre, la nit a punt de caure sobre un cel aragonès tan nítid que gairebé semblava més palpable que el terra que trepitjàvem. Arraulit a sota, en l’espai encongit d’unes trinxeres, hi havia un dels escenaris de la pel·lícula. En aquell cau –era la sensació que produïa la zona de rodatge– es movien sense interrupció prop de cent persones, tècnics de tota mena equipats de cap a peus com una cordada d’escaladors. S’ha de dir que arribàvem en mal moment: un dels dos càmeres, el que duia l’equip a l’esquena, s’acabava de trencar una cama baixant els graons de la trinxera. Tot i que per descomptat el rodejaven esperant l’ambulància, al voltant seguia el moviment, formiguer sempre en acció, adaptant-se als accidents i als imprevistos.

 

Després de sopar amb cinquanta soldats –l’escena era curiosa– la Isona ens va avisar que continuaven el rodatge. Ens vam ficar de puntetes a les trinxeres per veure de prop l’escena següent. Espiàvem els actors per l’obertura d’un dels amagatalls. “Sí, senyor!” anàvem sentint mentre l’Oriol, dins de la trinxera, aixecava la mà fent un salut militar. Des de fora, gairebé em semblava assistir a aquells jocs en què els nens, en un racó del pati, s’inventen pel·lícules senceres. Però quan vam pujar a veure el rodatge per la pantalla de control, aquell espai tan recollit i menut va tornar-se de cop immens, solemne. L’Agustí anava amb compte de no filmar angles, per no tallar-lo, i clavava la càmera a les cares inquietes dels soldats, creant la impressió d’un fora de camp molt més ampli del que en realitat era.

 

De sobte vaig entendre que el cinema també era enginy, màgia invisible. El Mèlies, ara que hi penso, va ser un gran il·lusionista. Les pel·lícules no es roden en immensitats, sinó que aconsegueixen fer-nos imaginar immensitats darrere de la finestra menuda per on les mirem. A l’altre cantó de la finestra hi ha el rum-rum humà que coneixem, un intel·ligent equip de formigues que dibuixen panorames.

 

Aina Bonet, besnéta de Joan Sales.